Foneria de Canons Refino

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

Inicialment, cap al 1578 es construí una foneria a prop de la porta de la Boqueria. A finals del segle XVII es convertí en caserna miliar, i calgué aleshores trobar un nou emplaçament per a la foneria de canons.

Aquest emplaçament es trobà a la part baixa de la Rambla, de cara al mar i enfront l’hort del convent de sant Francesc, en un carrer denominat del Mur Vell, darrere la muralla.

A finals del segle XVII calgué realitzar algunes reparacions, ja que l’edifici es trobava en mal estat.

Amb l’arribada de la monarquia borbònica, Felip V prohibeix la construcció de canons a la ciutat, i la foneria es converteix en fundació de campanes i la foneria d’artilleria passa a les Drassanes, en mans de l’exèrcit.

L’any 1776 s’enderroca part de la muralla i s’enderroca part de la foneria vella, i es construeix l’edifici actual, però en aquell temps la construcció només tenia una planta baixa i un pis.

L’any 1844 “el banquer i polític Manuel Girona convertí l'edifici en la seu del Banc de Barcelona, el primer banc privat de la història d'Espanya”[1]. L’any 1858 l’edifici fou reformat i ampliat: s’escurçà la planta de l’edifici pel nord, s’afegí un pis, i reformà les façanes segons criteris classicistes.

L’any 1920 deixà de ser la seu del banc i no fou fins al 1934 que es tornà a usar, ara com a seu de la Comandància General del Cos de Sometents. Durant la dictadura franquista fou utilitzat per intendències militars.

És una construcció de planta rectangular. “Les dues façanes de l'edifici presenten els murs revestits de morter simulant un carreuat al trencajunt que contrasten amb l'acabat de pedra tallada de les pilastres ornamentals i els emmarcaments de portes, finestres i balcons”[2].

Bibliografia