Rec Comtal

La Barcelona dels Burgs ( tornar al mapa)

El Rec Comtal era una estructura hidràulica que permetia dur aigua a la ciutat de Barcelona, i que servia per regar terres als municipis de Sant Andreu, Sant Martí de Provençals i Barcelona, més en concret a les hortes del `Portal Nou, així com per fer moure 13 molins construïts al llarg del seu traçat, la majoria d’ells fariners però també algun de draper, i que també utilitzaven algunes indústries, que necessitaven molta d’aigua, relacionades amb oficis tèxtils, del cuir o les carnisseries. En cap cas, però, estava pensat per dotar d’aigua de boca a la ciutat, dons aquesta utilitzava pous per extreure l’abundant aigua freàtica de al zona.

El Rec naixia al marge dret del riu Besos, al terme municipal de Moncada i Reixac. A partir d’aquest punt, conegut com a pous de Montcada, “una resclosa desviava I‘aigua del riu cap el canal i a partir d'aquest punt seguia el traçat marcat pel nivell del terreny als peus del Coll de Finestrelles, els termes municipals de Sant Andreu de Palomar i Sant Maní de Provençals. S'endinsava intramurs de la ciutat de Barcelona prop del Portal Nou i desguassava al Bogatell, entre el port i I'actual parc de la Ciutadella”(1).

En relació a la data de la construcció tradicionalment s’ha relacionat la seva construcció amb el comte Mir, mort el 965, però actualment es creu que no existiria fins a finals del segle X o mitjans del segle XI. Una de les raons que apunten a aquestes darreres dates és el fet que amb anterioritat l’autoritat comtal no hauria tingut suficients recursos econòmics per dur a terme una infraestructura d’aquesta magnitud, dons era necessària una gran inversió per tal de construir una infraestructura que servis per “salvar els arenys de les divuit rieres i torrents que solcaven el pla de Barcelona en direcció al riu Besos o al mar, entre el torrent de Tapioles i el torrent de Jonqueres, a part de salvar el gran nombre de camins que el creuaven”(2).  Per tal de poder creuar les rieres, torrents i camins existien diversos ponts, la majoria de pedra, però també de fusta.

Era un gran canal a cel obert, d’amplada variada segons el seu traçat, i el seu recorregut seguia més o menys el recorregut de l’antic aqüeducte d’origen romà.

Al segle XVIII començà a ser utilitzat per a subministrar aigua a la ciutat, i amb aquesta aigua, per exemple, es regaven els arbres de la Rambla. “Molt aviat, però, es convertiria en I ‘únic mitja amb el qual podia comptar el nou barri del Raval per a tenir aigua pública oferta per l'Ajuntament. Un altre barri, també en constant densificació demogràfica i urbanística com el de Sant Pere, no disposava de més aigua pública que la del canal”(3).

El Rec Comtal estigué en actiu fins al segle XIX.

 

 

[1] Martín Pascual, M., 1999, pàg. 139

[2] Travesset i Queraltó, M., 2005, pàg. 51

[3] Martín Pascual, M., 1999, pàg. 139

 


  1. Martín Pascual, M., 1999, pàg. 139
  2. Travesset i Queraltó, M., 2005, pàg. 51
  3. Martín Pascual, M., 1999, pàg. 139

Bibliografia

Martín Pascual, M., 1999, “Breu història d'una infrastructura hidràulica mil·lenària del Pla de Barcelona: el rec Comtal, segle X-segle XX”, Finestrelles Núm. 10, pàg. 139-141

Travesset i Queraltó, M., 2005, “Origen del rec comtal i del subministrament d'aigua a la Barcelona de l'època romana”, Finestrelles Núm. 13, pàg. 41-71